I un altre dia d'anar a dormir a les tantes

Per no perdre les tradicions. I a sobre fecsa ha tingut un tall del servei a aquesta hora. Ara era el moment de tallar el subministrament?

Bona nit.

inútil

Aquells qui em coneixen saben que no sóc un exemple de positivisme i optimisme envers la vida. Tinc molt assumit el paper de sarcàstic, cínic i pessimista. No m'enutja el més mínim rebre aquesta etiqueta perquè reflexa força bé la realitat.

Darrerament venia pensant, especialment de forma esperonada per l'àmbit laboral, que es viu millor en un món en què un busca solucions i no problemes, en què es veuen les coses en positiu i, sense perdre la crítica, s'intenta positivitzar tot.

Avui s'ha esberlat per a mi aquest pensament. Avui m'ha quedat palesa la meva inadaptació a la vida. Perquè el que no pot ser normal és el desencís constant, la preocupació extrema pel futur deixant inclús de banda el present, l'esforç sobremanera tan mental com físic fins a punts de risc mèdic, la sensació que res no funciona, que res no funcioni. Tinc totes les butlletes. Per Darwin segueixo sent un fracàs evolutiu. Però bé, només cal veure el panorama, no calia recorrer a Darwin. Ho sento, aquesta vida no és per mi, ja he tingut vint-i-sis anys per provar-la, gràcies.

Avui parlàvem amb el Gustavo en un dinar molt agradable sobre allò que ens motiva a viure. Ell té la teoria que en realitat tenim una visió del nostre futur relativament curta (un any, com a molt dos), i que ens governa completament la incertesa sobre què ens devindrà, afegint a més que no hi ha molt on escollir, i que això és part de la motivació; segons Gustavo, és la promesa de vida -això és, allò que n'esperem- el que ens motiva. Grego afegia que per alguns, la felicitat del dia a dia és suficient. I jo sumava que la incertesa és completa pels dos únics camins que hom té: viure o no viure. Al capdavall ni sabem què significa no viure ni podem saber del cert què ens depara el futur. Tot i així l'opció de viure sol tenir més atractiu, perquè igualment té un final i això és conegut per tots.

Tot sovint reviso les meves expectatives i aprofito per rebaixar-les una mica més, amb l'ingenu pensament que així algun dia podran ser realitat. Però el que ocorre més aviat és que camino en una direcció que no toca. No tots teníem per què caminar-hi, està muntat així.

Estic esgotat.

Rasca!

Y aquí la tenemos, una bonita rascada de dimensiones gigantescas en la carrocería de mi VW Polo. Mi padre dice que esto pasa por ir corriendo en el parking. Esta vez, y sin que sirva de precedente, le voy a dar la razón.

Pues ala, ahora que ya estáis todos avisados, no quiero ni oir hablar del tema, que uno es muy sensible :P

Mahler

I was just listening to Mahler's Symphony n. 5, movement 4 (Adagietto) and wanted to share it with you. And since everything is on YouTube according to Ferran, I'm including a video of the Israel Philharmonic Orchestra playing this piece, conducted by Zubin Mehta. There are other versions on YouTube, such as the one played by the Wiener Philharmoniker (part 1, part 2).