Falsa sensació de llibertat

Molts de nosaltres ens creiem lliures. Creiem que la nostra voluntat pot definir els nostres actes en la seva major part. Podem anar allà on vulguem, fer o no fer allò que més desitgem o que més odiem.

Crec que això és una falsa representació de la realitat. La llibertat amb prou feines existeix. Les nostres vides estan condicionades per un nombre tal d'elements externs que els graus de llibertat de què disposem són realment ínfims. Ens hem d'ajustar a horaris i a normes; ens hem d'ajustar a les necessitats o preferències d'altri; allò que podem dir en un moment determinat està condicionat per qui en són els receptors. Allà on podem anar depèn d'un altre conglomerat de factors: dels diners de què disposem, del buit que deixem al lloc d'origen, del temps atmosfèric.

No ens confonguem. Sóc el primer en defensar l'existència de determinades normes i lleis que veig necessàries per la coexistència de tots nosaltres. No és contra això que escric. De fet no crec que escrigui contra res. Simplement vull constatar que, de fet, no som tan lliures com ens creiem ser-ho; que, almenys des del meu punt de vista, cada cop hi ha menys opcions i menys possibilitats. La vida esdevé una via de tren sense bifurcacions ni tornada enrera. Contínuament dubto que estigui pujat al tren correcte.