Impuesto por copyright: €3,40

Fa un parell de dies, després que s'espatllés definitivament defiant, el servidor de casa, vaig decidir que era hora que prengués el relleu un Mac mini. No és una màquina molt potent, però és el mac més assequible, ocupa poc espai i, sobretot, no fa gens de soroll, de manera que pot estar encès tota la nit sense gaire problema.

El que m'ha motivat a escriure aquesta entrada és la factura per la compra del Mac mini. En total puja a uns 600 euros, que ja és el que val la màquina (amb una amplicació de memòria, tot sigui dit). Però d'aquest import, hi ha 3,40 € que apareixen com a concepte impuesto por copyright.

O el que és el mateix, atracament a mà armada, 3,40 euros. D'acord, un pot pensar que no es tracta d'un import gaire elevat, i per descomptat no és gaire elevat en proporció al total de la factura. Però la pregunta és òbvia: per què? Per què haig de pagar uns diners a una màfia? Quin dret tenen a cobrar aquest import?

Aquesta màquina es farà servir per posar-hi un servidor de subversion, de DNS, un apache i contingut meu sobre el que jo tinc el copyright, com per exemple les fotos de les meves vacances. En concepte de què pago els 3,40€ llavors? Algú m'ho pot explicar?

Però és més. Com si vull fer servir la màquina per posar-hi contingut sobre el que no tinc el copyright i pel qual no he pagat. M'és igual. Aquesta tarifa no m'eximeix de la responsabilitat que això suposaria. Per tant quin sentit té pagar-la? Per què no paguem tots un impost per assassinat? No sigui cas que algun dia ens doni per matar algú. Així anem cobrint les despeses.

M'emprenya i m'emprenya molt que mentre jo haig de treballar per guanyar aquests 3,40 euros, gentussa com en Ramoncín només ha de seure i veure com milers de curritos li paguen la jubilació.

La SGAE com a societat i els artistes, autors i editors membres no em mereixen cap tipus de respecte. Són esclaus d'un model cultural obsolet i de la seva incompetència i incapacitat d'adaptar-se a una societat que canvia. La SGAE és la pitjor representació del ordeno y mando, de fer les coses a cop de decret, del lobbying més ranci i caspós d'una Espanya que em pregunto si ha canviat gaire en els darrers cinquanta anys.

I no passa res, perquè aquests personatges poden treure un tema com aquest al Congrés dels Diputats i fer que una majoria parlamentària que es fa dir d'esquerres aprovi el cobrament d'aquest impost que em pregunto com de diferent és del de qualsevol màfia que giri al voltant del crim organitzat.

Pagaria a gust els 3,40€ si el concepte fos impost per emissions de CO₂. O impost per millorar l'educació pública. O impost perquè no s'hagi de paralitzar el país quan neva. Clar, que això és pensar d'una forma massa utòpica i oblidar-me que vivim en un país infestat de paràsits.