Connectant punts

Quan vaig escoltar el discurs d'Steve Jobs a Stanford, una de les coses que vaig pensar és que era una gran obvietat la seva visió:

Of course it was impossible to connect the dots looking forward; you can only connect them looking backward, so you have to trust that the dots will somehow connect in your future.

Sota una reflexió més profunda, no em sembla cap obvietat. No només perquè és esfereïdor pensar fins a quin punt un es troba en una determinada situació com a conseqüència de situacions atzaroses o de decisions més o menys sospesades, potser fetes sense previsió de futur; també perquè és impossible confiar plenament en què els punts es connectaran en el futur. Escapa a les possibilitats terrenals interpretar els senyals que es reben durant la vida per predir amb precisió el futur.

Tot això ho dic perquè en el fons el que estic explicant és un canvi en quelcom que pensava. De fet prácticament totes les entrades del blog són conseqüència de canvis de mentalitat. Alguns, potser la majoria, són canvis petits. Però no per aixo menys rellevants.

Mai he cregut en el carpe diem, perquè a pesar que és cert que el futur és incert, valgui la cacofonia, hi ha coses que són més incertes que d'altres. No sé amb certesa on estaré d'aquí 10 anys, però sé quina és l'esperança de vida mitja, i sé que hi ha coses que és probable que es desenvolupin d'una certa manera. El carpe diem és l'acceptació de la por per l'incert, la renúncia a la racionalitat, inclús el menysteniment de l'ésser humà.

No obstant això, i aquí ve la novetat, no m'hi oposo frontalment. Algú deia que no existeix la felicitat, sinó moments feliços. En el meu cas són ben escassos. És racional no aprofitar-los, no gaudir-ne, no fer el possible perquè, almenys des d'un punt de vista subjectiu, siguin el més duradors, el més intensos possible? Crec que no ho és. Per això hi ha un bri de raó en la visió del carpe diem: tot allò per què, inclús des del punt de vista de la racionalitat, no és possible determinar implicacions negatives a llarg termini, no té sentit evitar-ho! Qui sap si els punts s'acabaran connectant (backwards, això sí) en el futur.

Acabo amb un fragment d'Angels, de Robbie Williams; no és que sigui especialment aficionat a la seva música, però en aquest cas és convenient. I sí, només jo en sé el motiu. Però, estimat lector, us recordo que sóc l'antítesi del blogger, i no escric pas per inflar la meva autoestima a través del teclat, sinó purament per mantenir un diàleg amb mi mateix.

When I'm feeling weak
And my pain walks down a one way street
I look above
And I know I'll always be blessed with love
And as the feeling grows
She breathes flesh to my bones
And when love is dead
I'm loving angels instead