Moments feliços

Hi ha coses que es queden gravades amb foc al cervell, records que perduren per sempre amb gran vividesa. N'hi ha de bons i n'hi ha de dolents, però en general solen coincidir amb situacions de stress emocional, en alguns casos traumàtiques. Sense cap mena de dubte un d'ells és el dia en què vaig conèixer el diagnòstic mèdic de Gustavo, que trobo innecessari repetir perquè ja el descriu ell de forma molt transparent al seu blog.

M'ha alegrat molt que anéssim a dinar tots plegats. En un dinar realment llarg, que s'ha estès fins a quarts de cinc, i que potser s'hauria allargat més si no fos perquè al Diablito necessitaven la sala de dalt per jugar unes partides de Bridge, hi ha hagut lloc per una conversa realment agradable, per parlar de coses importants i de coses menys importants, de riure, de passar-ho bé en bona companyia.

Algú deia que la felicitat no existeix, que simplement hi ha moments feliços. El dinar d'avui (de fet ahir, per la meva mania d'escriure els posts de matinada quan no puc dormir) ha sigut un cúmul de moments feliços. Espero que tots nosaltres ho haguem percebut així, i que tinguem un racó dins nostre per guardar-los, juntament amb la resta de moments feliços que hem experimentat i que són el nostre particular tresor.

Així que, des d'aquí, gràcies a tots!

Acabo el post amb algunes fotos de l'esdeveniment.