Wednesday, October 31, 2007

Viatge en helicòpter per NYC

Albert em demanava en aquest post que publiqués fotografies de l'excursió en helicòpter per Nova York d'aquest estiu. Aquí va un vídeo. És una experiència recomanable! (i gràcies Albert pel teu comentari).

Sunday, October 28, 2007

Mirar-me als ulls

M'agrada mirar-me als ulls al mirall. Veig reflectida la meva imatge sobre les meves pupil·les, i les pupil·les d'aquesta imatge em reflecteixen novament. No és per narcicisme, sinó per la reflexió que entre jo i jo mateix hi pot haver una distància infinita...

Sunday, October 21, 2007

Kimi Raikkonen wins the F1 championship

Kimi Raikonnen won the Formula One 2007 Championship today at Interlagos, after some mechanical problems dropped Lewis Hamilton to the 7th position.

Ferrari's strategy was simply excellent from my point of view. They managed to get their two drivers in the first two positions, and Kimi could overtake Felipe Massa in the most elegant way possible.

I cannot help mentioning some blog entries by Albert, Vanessa and Sergio, who foresaw Lewis Hamilton as the winner, according to the prediction set by Thierry Canga during emagister's global meeting.

Today's outcome was not very probable, but it was feasible. It does not only show the unpredictability of the future, but it also illustrates how being persistent and not having an oblivious attitude against life can yield very positive results.

Besides, I am a big Ferrari fan and cannot stand Alonso's arrogance, so I am pleased and happy with the results. I long for another breathtaking F1 season in 2008.


Photo by emilgh

Tuesday, October 02, 2007

Apreciar allò que és important

Fa tan sols uns dies va esdevenir la bona notícia que un amic meu que duia gairebé un mes a la UCI, havia superat el seu estat crític i podia ésser traspassat a una habitació de planta de l'hospital on se l'estava tractant per aplicar-li medicina de caràcter més general.

El meu amic patia les conseqüències de la síndrome de Boerhaave, documentada per primer cop al segle XVIII, i que consisteix, pels que no sabem de medicina, en una perforació de l'esòfag, que és el tub que va des de la faringe a l'estòmac. El contingut de l'esòfag, incloses les bactèries que tenim normalment a la boca, es filtra als òrgans propers (habitualment els pulmons) i provoca greus infeccions.

En els països de fora del primer món, la taxa de mortalitat entre els pacients que sofreixen aquesta síndrome frega el 100%. De fet, la taxa de supervivència al primer món és d'un 90% per a pacients tractats en les primeres 24 hores des de la perforació, i aquest número s'ensorra fins al 50% per a tractaments amb 48 hores de retard.

És inevitable davant de casos com aquests pensar sobre tot el que realment importa, sobre com ens passem la vida fent coses completament irrellevants i inservibles, sobre com el fet que estem on estem i com estem a cada moment depèn d'un munt de coincidències i casualitats, d'esdeveniments que no podem controlar, sobre la nostra debilitat.

Però també li fa a un apreciar la immensa sort que ha tingut de nèixer en una zona del planeta que disposa dels recursos per afrontar aquestes situacions, i encara més en una en què la salut pública té la qualitat suficient com per fer-hi front.