Darrera d'una frase aparentment innocent s'amaga quelcom de molt de pes: la impredictibilitat dóna sentit a la vida. Si bé potser no totalment, sí en part. Una vida totalment predictible, sense sorpreses, no és, segons la frase, ni interessant ni divertida; crec que en anglès podríem unir les dues paraules dient que no és enjoyable.
Però realment la vida és quelcom que ens pugui interessar o deixar d'interessar? O inclús que ens pugui divertir o no? Podem deslligar-nos de la vida i comprovar quina és la situació d'interès o diversió sense que la vida hi influeixi?
Crec que en la majoria de casos el lector respondrà que no. Potser ja no té ni sentit que ens plantegem si és tan interessant, si no queda prou clar si pot ser interessant a seques.
En el fons crec que haver canviat divertida per interessant respon a un raonament similar. La vida per se no és divertida, encara que allotgi moments de diversió. La vida és i no l'hem poguda triar. En canvi interessant pot tenir més àmbits d'aplicació. Si deixem de banda el raonament anterior sobre la possibilitat de desentendre's de la vida, de perdre'n l'interès, pot entendre's que la vida és interessant en el sentit que és un objecte d'estudi que suscita curiositat i molts pensaments diferents. Cosa que per altra banda sembla normal. Al final als éssers humans ens importen dues coses, segurament en aquest ordre: nosaltres i el món que ens envolta.
He de dir no obstant que m'ha agradat molt la frase; com moltes coses en aquesta vida, té part de bellesa que deu al món de les matemàtiques. Els elements sorpresa són els que fan interessant la vida. És clar! Els elements sorpresa són els que fan augmentar l'entropia de la vida. Com més elements sorpresa, més informació nova, més quantitat d'informació en general, i més interessant en total.
Gilda Radner (1946-1989) expressava això d'una manera més o menys poètica:
I always wanted a happy ending... Now I've learned, the hard way, that some poems don't rhyme, and some stories don't have a clear beginning, middle and end. Life is about not knowing, having to change, taking the moment and making the best of it without knowing what's going to happen next. Delicious ambiguity.
Com costa d'acceptar. Però quanta raó té!
Posts
(...) Delicious ambiguity... gràcies per la reflexió i sobretot per la frase, m'ha agradat molt :)
ReplyDeleteOn he dit "frase" volia dir "paràgraf" :p (és que estic mig adormida)
ReplyDeleteA mi també m'ha agradat molt l'últim paràgraf! I no és que el post estigui pas malament!
ReplyDeleteNomés voldria afegir-hi una petita opinió: la vida la podem fer interessant o fastigosa nosaltres mateixos, sempre dintre d'uns límits imposats per l'entorn.
D'una altra banda hem de recordar la increïble capacitat de l'home per adaptar-se, per agafar una rutina, per convertir gairebé tot en un automatisme. I de vegades passa, ens passa, que fem de "viure" (que no de la vida) una rutina, una successió d'actes gairebé involuntaris (en el sentit "aristotèlic" de la paraula). En aquells moments (o més ben dit) la vida es torna avorrida, però, natura és sabia, no ens en adonem, perquè fins i tot em perdut l'exercici de pensar.
Apa, seguiu així tots dos!