Facebook i els amics de la infància

Fa poc més d'un any que em vaig donar d'alta al Facebook. Al principi era força reticent; ho veia com una activitat a la qual dedicar molt de temps, i no era capaç de veure què m'aportaria.

I ara la veritat és que he canviat d'opinió... no només l'he fet servir per mantenir el contacte amb la gent que ara tinc més propera. Últimament, com per una mena d'efecte "allau", estic retrobant a través del Facebook molts amics de la infància... antics companys de l'escola (la Institució Montserrat! què fort, quan jo hi anava no tenia pàgina web... clar, que tampoc hi havia Internet). I estic molt content de saber què se n'ha fet de les seves vides, de veure'ls en fotografies... de saber que encara hi són, que són ells!

Ja ho sé, ja ho sé... no descobreixo res nou, precisament aquesta és la gràcia del Facebook. Però no deixa de ser sorprenent, m'ha fet molta il·lusió, perquè mai m'imaginava que això podia passar. Mai se sap el que et depara el futur...

I saber d'ells m'ha descobert coses. Alguns estan vivint a l'estranger (qui ens ho havia de dir, quan tots estàvem vivint pràcticament els uns al costat dels altres en el nostre benvolgut barri de Sants!). D'altres tenen feines i mantenen aficions que ja es deixaven entreveure tants anys enrera. I d'altres han crescut molt, i han esdevingut adults molt diferents d'aquells nens i nenes dels quals guardo tants records a la memòria...

A saber si algun d'ells m'estarà llegint. Moltes gràcies a tots per tants bons moments en el passat! És tota una alegria tornar a saber de vosaltres!