Florència

Ara em quedarà un post una mica cursi, però veient que el darrer és una crítica oberta al funcionariat, m'agradaria tancar el dia de Nadal amb quelcom més agradable.

Estava repassant les meves notes de viatge, perquè m'agradaria escriure algunes reflexions d'aquest darrer viatge al Regne Unit... i m'he trobat amb algunes anotacions que vaig prendre mentre era a Florència aquest estiu (és l'encant de tenir-ho a la mateixa llibreta).

Si una cosa he vist aquests dies és amor. No només en clares mostres com de parelles que no poden resistir-ho i s'abracen i es besen enmig del carrer. També en mostres més subtils però igualment potents: els candaus del Ponte Vecchio portaven en la seva majoria missatges d'amor. És com si els humans admetéssim la nostra debilitat, com si deixéssim clar que sabem que al darrera d'això hi ha una "màgia" que no podem controlar. I per això fem coses irracionals com penjar un candau d'una cadena o escriure un missatge en un mur. "Erika ti amo - Lucca", deia una paret. És important deixar el nom. Mai se sap quan, o quina, o quantes "Erikes" ho podran llegir.

L'amor probablement sigui el sentiment més fort, ho mou tot, des de temps molt llunyans. Inspira pintures i escultures, palaus, formes de vestir, guerres o aliances de civilitzacions. Inspira projectes, provoca canvis. En major o menor mesura tot ho fem per amor.

I de propina una extensa explicació a la wikipedia del terme.

(fins aquí el moment tou, ja està, ja està, ja se m'ha passat)