Quan no calen paraules

M'encanta quan no calen paraules. Quan no són necessàries per comunicar segons quines coses. No em refereixo només a la comunicació no verbal, a aquells gestos o expressions que es fan amb les mans o amb la cara i que transmeten informació més enllà del nostre discurs. Em refereixo a aquella comunicació que va més enllà. A aquell fenomen que es produeix quan podem entendre perfectament la persona amb qui parlem sense que ens ho hagi d'explicar. I a l'inrevés.

Normalment em costa molt el tema de la comunicació no verbal. Sóc bastant cagadubtes. Mai acabo de saber si interpreto aquesta comunicació correctament. Per això és molt recomfortant quan sé que puc entendre algú a la perfecció, o que algú m'entén sense necessitat que hagi de parlar-ho.

Hi ha moltes coses que no es poden dir parlant. O que no s'han de dir parlant. S'han d'entendre, s'han de sentir. Vivim en un món molt accelerat, on cada hora compta. Cada cop menys ens podem permetre el luxe d'explicar les coses amb detall o de parar-nos a escoltar els demés. Paradoxal que l'increment de canals de comunicació faci que cada petit bocí de comunicació sigui, això, molt petit. I és per això també que quan es poden dir coses sense haver-les de dir, s'està guanyant molt en la qualitat de la comunicació.

Hi ha algunes persones amb qui, per sort (molta sort!) em passa això. Que parlar esdevé gairebé superflu, un accessori a una forma de comunicació més profunda. Recordo que amb en Gustavo em passava tot sovint. Sempre li vaig estar molt agraït, perquè no puc deixar de veure com una gran sort trobar algú amb qui hi hagi un grau de comprensió mútua tan alt. Mai oblidaré una conversa que vam tenir durant un dinar a Sant Cugat, en què li agraïa que m'entengués tan bé. Em va contestar que entenia perfectament per què li ho agraïa. Que entenia que em resultava difícil trobar gent amb qui parlar de les coses que em preocupen o m'inquieten. Amb ell podia fer-ho; potser perquè compartíem inquietuds, no ho sé. Em va contestar amb una frase que em va marcar: "De lo que no te das cuenta es que a mí me pasa lo mismo".

Em podreu dir "d'acord Zou, però això ens passa a tots amb els nostres amics i amigues, amb les nostres famílies... no ens estàs dient res nou". Doncs sí, pot ser. A mi no em pasa gens sovint, i és per això que ho aprecio tant. Així que moltes gràcies. Com igual ja sabies, aquest és un article d'agraïment :)